LEGISLACIÓ vs OKUPACIÓ
Articulo 47º de la Constitución española:
“Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general, para impedir la especulación.”
Artículo 33ª de la Constitución española: “Se reconoce el derecho a la propiedad privada y a la herencia… Nadie podrá ser privado de sus bienes y derechos sino por causa justificada de utilidad pública e interés social… “
à Com es pot veure es confronten dos drets fonamentals el dret de la vivenda (art.47º) i el dret a la propietat privada (art.33º)
Articulo 7º del Código Civil:
“Los derechos deberán ejercitarse conforme a las exigencias de la buena fe: la Ley no ampara el abuso del derecho o el ejercicio antisocial del mismo”
àUna propietat sense ús pot ser un exerci antisocial del dret a la propietat.
A)PROPIETAT PÚBLICA
Si okupes un edifici públic, l’administració propietària disposa de 48 hores per decretar un desallotjament, aquesta ordre ha d’anar signada per algun alt càrrec d’aquella administració. Poden iniciar tràmits administratius sempre que sigui dins del primer any de l’okupació. Sinó tenen la via judicial. Per efectuar un desallotjament legal la policia necessita presentar un ordre d’entrada signada pel jutge.
B) PROPIETAT PRIVADA
1. JUDICI CIVIL
- Els ajuntaments apliquen les lleis de manera diferent a causa de l’ambiguitat d’aquestes, per tant cada cas serà diferent.
- Normalment, la propietat interposa al Jutjat de 1era Instància una demanda de desnonament contra els ocupants. Es jutja qui té dret a fer ús de la finca. és un procés tranquil al començament, els ocupants han de ser informats dels trámits judicials però acostuma a acabar en desallotjament.
2. JUDICI PENAL
Fins al Codi Penal del 1996 l’okupació no estava castigada, així que jutjava aquesta conducta per la vía civil i només es condemnava amb penes de presó en el cas d’entrar a una casa habitada (“allanamiento de morada”). Avui es condemnen tots els atacs a béns jurídics privats. Tinguin o no la condició de morada.
- Normalment, la propietat posa a comissaria o al Jutjat de Guárdia una denúncia. El Jutjat d’Instrucció investiga els fets i pot decretar un desallotjament cautelar o citar-te a declarar, després d’això podria ser que arxivés el cas o que considerés que hi ha indici de delicte i traspassar-ho a un Jutjat Penal. Aqui es jutja a les persones ocupants pel delicte d’usurpació. és un procés en el que es poden demostrar les tasques de rehabilitació de la finca i els anys d’abandonament.
El delicte d’usurpació es troba recollit en els articles 245, 246 i 247 del Codi Penal:
Article 245.1 del Codi Penal (usurpació violenta d’immobles): “Al que con violencia o intimidación en las personas ocupare una cosa inmueble o usurpare un derecho real inmobiliario de pertenencia ajena, se le impondrá, además de las penas en quien incurriere por las violencias ejercidas, una multa de 6 a 18 meses, que se fijará teniendo en cuenta la utilidad obtenida y el daño causado.”
à Com que l’article no està pensat exactament pel cas d’okupacions, no s’enquadra en aquest cas si la violència es únicament sobre les coses (portes, panys,etc).
En cas de constatar-se l’existència de violència sobre les persones, es poden iniciar diligècies per lesions
Article 245.2 del Codi penal (l’ocupació d’un immoble aliè que no sigui morada): “El que ocupare, sin autorización debida, un inmueble, vivienda o edificio ajenos que no constituyan morada, o se mantuviere en ellos contra la voluntad de su titular, será castigado con la pena de multa de 3 a 6 meses.”
à Aquest és el cas típic de l’okupació. Ens trobem davant un immoble en el qual no existeix morada en el moment de ser okupat.
Hem d’entendre que, en cas de tractar-se de morada, estaríem no devant un delicte d’usurpació sinó de allanamiento de morada (artículo 202 del Código Penal).
Article 202 (Anallamiento de morada, domicili de persones jurídiques i establiments oberts al públic.
Article 202.1: “El particular que, sin habitar en ella, entrare en morada ajena o se mantuviere en la misma contra la voluntad de su morador, será castigado con la pena de prisión de 6 meses a 2 años.”
Article 202.2: “Si el hecho se ejecutare con violencia o intimidación la pena será de prisión de uno a 4 años y multa de 6 a 12 meses.”
àLa defensa pot basar-se en l’estat de necesitat, com eximent completa o incompleta o com atenuant. L’estat de necesitat es dóna en els casos en que es comet delicte per tal d’evitar un mal propi o aliè que amenaça amb produïr-se de forma imminent perquè no hi ha un altre mitjà lícit o menys perjudicial per el·ludir-lo, sempre que el mal causat no sigui major que el què es tracta d’evitar (Article 20.5º Codi Penal)
També , consumació i permanència, per tant podriem trobar-nos en un cas de temtativa quan no s’aconsegueix l’objectiu. La pena és inferior a la de l’article anterior i consisteix en una multa de 3 a 6 mesos
3. ALTRES DELICTES
- Les okupacions poden generar altres tipus de delictes quan es punxa la llum, aigua,etc.
Article 255 del Codi Penal (de las defraudacions de fluit elèctric i anàlogues):
“Será castigado con la pena de multa de tres a 12 meses el que cometiere defraudación por valor superior a 400 euros, utilizando energía eléctrica, gas, agua, telecomunicaciones u otro elemento, energía o fluido ajenos, por alguno de los medios siguientes:
1.Valiéndose de mecanismos instalados para realizar la defraudación.
2.Alterando maliciosamente las indicaciones o aparatos contadores.
3.Empleando cualesquiera otros medios clandestinos.”
Article 256 del Codi Penal (de las defraudacions de fluit elèctric i anàlogues):
“El que hiciere uso de cualquier equipo terminal de telecomunicación, sin consentimiento de su titular, ocasionando a éste un perjuicio superior a 400 euros, será castigado con la pena de multa de tres a 12 meses.”
à En aquest cas, cal una prèvia denúncia de la companyia elèctrica afectada i requereix que s’hagi fet amb ànim de lucre.
- Es recullen també dins del delicte d’usurpació el que és l’alteració de termes o llindes, així com la desviació de cursos d’aigua d’ús públic o privat respectivament.
Article 246 (usurpació): “El que alterare términos o lindes de pueblos o heredades o cualquier clase de señales o mojones destinados a fijar los límites de propiedades o demarcaciones de predios contiguos, tanto de dominio público como privado, será castigado con la pena de multa de tres a 18 meses, si la utilidad reportada o pretendida excede de 400 euros.”
Article 247 (usurpació): “El que, sin hallarse autorizado, distrajere las aguas de uso público o privativo de su curso, o de su embalse natural o artificial, será castigado con la pena de multa de tres a seis meses si la utilidad reportada excediera de 400 euros.”
- També si es produeixen fets violents durant el desallotjament, a la pena d’usurpació es podrien sumar les de: desordres públics, atemtat a l’autoritat,etc.
Feu un comentari
Encara no hi ha comentaris.
RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack
